tag:blogger.com,1999:blog-74242752899184796562024-02-20T12:37:13.783+01:00Instant de tempsAlbahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.comBlogger23125tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-9455977973493685272010-07-08T21:13:00.002+02:002010-07-08T21:26:39.444+02:00MudancesA ple estiu, i ens mudem! A partir d'ara a...<br /><br /><a href="http://racoblau.wordpress.com/">http://racoblau.wordpress.com/</a>Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-21856954805463467532010-03-03T18:46:00.002+01:002010-03-03T18:47:53.824+01:00Blau cel<a href="http://4.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/S46gumZl6DI/AAAAAAAAAJw/cEs7MfDGl3Q/s1600-h/blaucel3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5444465721979824178" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/S46gumZl6DI/AAAAAAAAAJw/cEs7MfDGl3Q/s400/blaucel3.jpg" border="0" /></a><br /><div>Feia dies que m’aixecava al matí i el cel era blau, blau cel Gràcia (una vegada vaig llegir que el cel de Gràcia és més blau que el de la resta de la ciutat, i cada vegada crec que és més cert). I avui no, avui el blau cel Gràcia ha estat substituït per núvols de pluja, que comporten matins de paraigües, botes brutes, i un estrés generalitzat que no vivim a Gràcia la resta de dies. Dinant hem arribat a la conclusió que no podríem viure en un país on el temps fos sempre així perquè ens deprimiríem. I sempre acabem parlant del temps, que recurrent! Però la veritat és que avui els caramels quedaran ben molls, i haurem d’esperar tot un altre any perquè sigui Sant Medir altre cop. Sant Medir amb blau cel Gràcia.</div>Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-86616646907391824552010-03-03T00:21:00.003+01:002010-03-03T00:23:05.286+01:00Galledes<a href="http://4.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/S42dkpN-dQI/AAAAAAAAAJo/jSqNVNrnf6w/s1600-h/rentadora.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5444180777426121986" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 267px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/S42dkpN-dQI/AAAAAAAAAJo/jSqNVNrnf6w/s400/rentadora.jpg" border="0" /></a><br /><div>Sí, hi ha persones que creuen que els vols amargar la vida, que els vols putejar de tal manera que els tiraries l’aigua bruta de netejar el terra just al seu terrat! No, no senyora! No existeixen tan males persones, l’aigua que cau d’un terrat a l’altre mai és tirada expressament. Resulta que la tecnologia també s’espatlla, que les rentadores no són Déu, i s’embussen i perden aigua, i sempre, ves per on, l’aigua cau al pis de baix! Que som joves però mai se’ns hagués acudit tirar la galleda d’aigua bruta a la terrassa de la veïna de l’entresòl! I resulta que se li acudeix a vostè, que ja en deu tenir més de 70. Avui m’ha ofès, senyora.</div>Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-88835624251310596592009-09-09T00:38:00.001+02:002009-09-09T00:41:38.259+02:00Take offNo sé què tenen els avions, però m’agraden, m’encanten. Els dies abans em poso tensa, ho preparo tot. Les hores abans em comença aquell mal de panxa que m’abandona just quan l’avió ja ha enlairat cel amunt amunt. I aleshores volar, i volar. Però no volar per volar; volar per arribar <em>molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món</em>.<br />Sempre d’anada, mai de tornada. I demà tindré mal de panxa.Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-59336538709329395342009-08-01T11:44:00.003+02:002009-08-01T11:50:38.965+02:00OtomansAnar a dormir amb <em>dona estrangera</em> al camp, i un regust de concert immillorable.<br />Ni formenteres, ni <em>tonights tonights</em>, ni barrets de palla, que no cola més ja. Manel és el <em>nostre</em> estiu. No sé com podíem viure abans.Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-60950512753487369742009-07-25T13:18:00.001+02:002009-07-25T13:22:49.493+02:00Ricasoli<a href="http://2.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/Smrq-gabhnI/AAAAAAAAAJU/gsomS4aXsGk/s1600-h/firenze.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5362356665911576178" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 267px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/Smrq-gabhnI/AAAAAAAAAJU/gsomS4aXsGk/s400/firenze.jpg" border="0" /></a><br /><div>Seien a la terrassa de la Via Ricasoli, ella amb el Duomo al darrera, ells dos de cara a la cúpula. Ja no hi havia més fotografies per fer, més plànols dels Uffizi per mirar, més <em>miquelàngels</em> per delectar-se. Van demanar a la cambrera que els endollés el mòbil darrera la barra, no tenien bateria, i era d’extrema necessitat. Ja no gosaven riure, la cosa era més seriosa del que semblava al principi. Es cagaven amb els Caravinieri i l’ambaixada a Itàlia dues i tres vegades, es negaven a acceptar que no hi havia res a fer. Els van portar els caffè-latte, i d’amagat van treure les galetes de supermercat que havien comprat encara a Barcelona. Van passar dues o tres hores al bar, o més. Van ser tan llargues com tot el que portaven de viatge fins aleshores. Mil trucades: ambaixades, consolats, asseguradores. I res: sense documentació, no surts del país. </div>Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-79712493178247965692009-06-02T00:27:00.000+02:002009-06-02T00:28:18.830+02:00número 5D’acord, els anys passen per tothom igual. Però ella havia odiat des de sempre fer l’aniversari. Quan era petita plorava a l’hora de bufar les espelmes perquè no li agradava que tothom estigués centrat en ella, ser el centre d’atenció. Després va passar a reflexionar massa cada cop que arribava el mes de maig. Tant, que va decidir que no li importaven les dates, que no donava més importància a l’aniversari. Que els anys passen, i que passen igual avui, que demà, que demà passat. Però arribava el mes número cinc i era com donar-se un cop al front. Pam! Vint-i-unè maig passat. Inici de la tercera dècada.Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-34081493559301358032009-05-20T00:39:00.002+02:002009-05-20T00:43:11.043+02:00Donosti<a href="http://4.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/ShM1yTEJ1II/AAAAAAAAAJM/ltFgnRBogfI/s1600-h/DSCN1594.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5337669121591596162" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/ShM1yTEJ1II/AAAAAAAAAJM/ltFgnRBogfI/s400/DSCN1594.JPG" border="0" /></a><br /><div>Hores que són minuts, minuts que són segons, i pim pam i acabem el dia altra vegada. Arribem al final, mirem enrere, i <em>osti</em>!, que n’hem passat de coses. Hi ha dies que tens malencolia d’allò que tenies i estaves acostumat, i que de cop i volta s’ha anat esfumat. </div><div> </div><div>D’alguns que venen i van, i de les amistats que en el fons no acaben mai. Que bé que va, de vegades, tocar de peus a terra, i reflexionar què tens i què no vols perdre. El que em sap més greu de l’estrès és que no tinc temps ni per llegir, i el poc que tinc el dedico a pensar en hores de cinema i el setembre que passarem a Donosti. Donosti, fins ara, em porto records, molt bons records.</div>Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-12670828445684034072009-04-13T21:05:00.003+02:002009-04-13T21:11:49.593+02:00Tornada<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SeONum9G8YI/AAAAAAAAAI0/SgvGH7CaPBE/s1600-h/Copia+de+IMG_1536.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 236px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SeONum9G8YI/AAAAAAAAAI0/SgvGH7CaPBE/s400/Copia+de+IMG_1536.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324255016352412034" border="0" /></a><br /> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El moment post-vacacional és estressant. Estressant de mirar enrere i veure tot allò que no hi has fet i hauries d’haver fet, i que has canviat per excursions de llacs verds, llargs sopars de tapes i vi, i matins de dormir fins molt tard. I tot i ser un exercici que practico habitualment, fer-se la maleta i tornar, avui es fa més feixuc que mai. Però serà un tornar a la primavera de Barcelona, als sofàs del piset, i a alguna festa amb aquell tequila mexicà que encara no hem encetat. Operació tornada, i amb ella, el tram final. I ganes de no haver d’acabar mai.</span></p>Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-16088488622297307302009-04-01T23:38:00.002+02:002009-04-01T23:42:03.350+02:00Invisibles<a href="http://3.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SdPfK8pOW3I/AAAAAAAAAIs/MtB64MN_QeM/s1600-h/cartel_invisibles_560_tcm3-72251.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5319840964025408370" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 271px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SdPfK8pOW3I/AAAAAAAAAIs/MtB64MN_QeM/s400/cartel_invisibles_560_tcm3-72251.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div><em>Invisibles</em> és, segons el seu productor Javier Bardem, “un homenatge a la realitat”. Una realitat dura, cruel, i invisible als ulls de la majoria de la societat occidental moderna, explicada a partir de cinc històries amb protagonistes de procedències i situacions diferents. Totes elles però, desconegudes, invisibilitzades, oblidades, i sense cap tipus de ressò mediàtic. </div><div><br />Alguns canals han reproduït la pel·lícula documental per la televisió. Sovint les imatges que hi apareixen són impactants, les paraules són colpidores, els personatges són molt humans, i el missatge arriba al fons. La majoria estaríem d’acord en el fet que el món sencer hauria de mirar aquest tipus de documentals, que fan que ens posen en la pell del protagonista, que ens informem, que obrim els ulls, o que ens indignem i enrabiem davant tota la injustícia que es viu però no es veu. La idea de canviar el món ens ve al cap quan s’acaba la pel·lícula, i s’apodera de nosaltres uns minuts, unes hores, potser alguns dies, mentre recordem el patiment de tots aquells que no viuen una realitat com la nostra. Però això és tot. Les històries ens queden tan lluny i ens semblen tan inabastables a les nostres mans, que acabem per deixar-les abandonades. </div><div><br />El patiment i la injustícia d’alguns ara es veu, se sent, ens arriba; però continua allà on és. Sovint les històries es veuen endinsades en cicles que es mosseguen la cua, sense cap solució ni resposta en el marc d’un sistema com l’actual. “No és que no ens vegin, és que no volen veure’ns”, comença el documental. Treure’s la bena i obrir els ulls és el primer de molts passos per construir una nova realitat.</div>Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-77622896160455019082009-03-02T00:23:00.003+01:002009-03-02T00:29:32.370+01:00Àfriques<a href="http://4.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SasZu8tLvfI/AAAAAAAAAIE/5O1Kp50OMY0/s1600-h/PN007235.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5308364880146578930" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 204px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SasZu8tLvfI/AAAAAAAAAIE/5O1Kp50OMY0/s400/PN007235.jpg" border="0" /></a><br /><div><br /></div><blockquote><em><blockquote><em><blockquote><blockquote><p align="left"><em>Así suelen ser los conciertos, allí donde vayamos; a veces, la cosa termina incluso a la bestia, como ocurrió en Yambio, donde un tipo borracho empezó a disparar con su fusil para abrirse paso porque no veía a los músicos. Me contaron luego que había tenido suerte: los soldados no llegaron a matarle y sólo le dispararon una ráfaga de balas en las piernas.</em> </p><p align="left"></em></em>Áfricas, Bru Rovira</p></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote><div align="left"><br /><br />I això ha estat del més <em>light</em> que he llegit avui. He arribat a tapar-me la cara dels horrors que he llegit. Àfrica és, sens dubte, és la gran oblidada. </div>Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-32731292045584051812009-02-13T19:49:00.003+01:002009-02-13T20:10:27.490+01:00Vertigen<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SZXFlL-3dMI/AAAAAAAAAH8/_nD2EoHQztE/s1600-h/Sin+t%C3%ADtulo-p1.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SZXFlL-3dMI/AAAAAAAAAH8/_nD2EoHQztE/s400/Sin+t%C3%ADtulo-p1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5302361378960929986" border="0" /></a><br /><br /><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Avui és d’aquells dies que conformen el millor entremig que existeix: post-exàmens, post-ressaca, pre-viatges. Amb tan poca cosa a fer, i tot és tant pre i tan post i tan poc present, que el cervell fa fer-me pensar massa. I he arribat a pensar tan enllà que m’ha agafat vertigen. Sort dels vols de Ryanair, que de tan en tan ens fan la vida menys rutinària. </span></p>Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-66150985055778768302009-01-21T00:57:00.003+01:002009-01-21T01:09:12.290+01:00SabaterS'havia tornat a sentir petita en un concert. Al seu voltant tots se sabien les cançons, alguns ballaven amb la música i, fins i tot algunes, trobaven tan atractiu el cantant que li havien de cridar <em>guapo!</em> entre cançó i cançó, perquè ell els contestés tot content: <em>Gràcies, reina!, </em>i es fotés un altre glop d'aquell whisky.<br />Ells tres feien baixar clarament la mitjana d'edat de la sala, però eren allà, orgullos de ser-hi, i de compartir amb tota aquella gent alguna cançó, encara que fos aquell <em>Boig per tu</em> que els havia acompanyat des del dia que van néixer, i amb el que van créixer sense adonarse'n.<br />Però evidentment compartien això i poc més. S'havia adonat que la seva consciència musical començava, malhauradament, després de la mort d'en Carles.Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-66902779776275097452008-12-29T00:42:00.002+01:002008-12-29T00:45:49.817+01:00dos-cents vuitantaSí, ara mateix li agradaria tenir un transportador del temps. I tirar enrere, molt enrere. I tornar a tenir sis anys i fer la carta als reis i demanar la <em>barbiegimnasta</em>. I no tenir cap més preocupació que arribar a casa a temps per veure Els Barrufets i cantar amb el cassette del Tomàtic totes les cançons dels dibuixos de la tele. I menjar xocolata blanca d’amagat i fer moltes tombarelles a sobre el llit, gairebé fins a marejar-se.<br />Però sap que això seria tirar enrere, massa enrere. I que la felicitat no ve donada sempre per la ignorància, sinó al contrari. Però observa i es lamenta de veure el que veu. Mai hauria imaginat, uns anys enrere, veure el Nadal ple d’hipocresia, i consumisme, i 280 morts a Gaza.Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-32643502763833608412008-10-08T23:32:00.001+02:002008-10-08T23:34:06.646+02:00(Sobre)dosi<div align="left">Sempre havia estat tova, sentimental i emotiva; o això creia. Era matemàtic i indefugible aguantar-se les llàgrimes en algunes pel·lícules. Però ara sortia del cine després de veure una peli d’aquelles que havia estat feta <em>per tocar la fibra</em>, i n’havia quedat decebuda. Potser era que es feia gran, o que tanta (sobre)dosi d’Albert Espinosa –a la tele, en llibres, i en pel·lícules- començava a cansar.</div>Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-65710568542865821992008-10-08T00:21:00.004+02:002008-10-08T00:26:32.333+02:00Principi<div align="left">Encara el pensa. Com abans, com al principi. Mira el mòbil, i es menja les ungles intentant endevinar si la trucarà o no. És curiós el pas del temps. Sovint l’atabala pensar en la rapidesa amb què avancen els dies. En compraria de dies, si calgués. Emmagatzemaria hores i minuts, i se’ls distribuiria com cregués més convenient, per viure dues vegades, si cal tres, tot el que havia viscut fins ara.<br />Encara el mira. Com abans, com al principi. Busca les fotografies que s’han fet junts. S’adona que n’hi ha poques, tot i que, contràriament, han viscut molt. Sempre hacregut que les imatges ajuen en els records, però s’adona que hi ha mil històries que necessiten sobretot ser viscudes, no només recordades.<br />Encara el somnia. Com abans. </div>Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-49893207438097952952008-09-30T23:59:00.001+02:002008-10-01T00:01:06.414+02:00Fresqueta<div align="right">M’aixeco del sofà tronat, agafo els plats i me’ls emporto a la cuina. Els rento ràpid. Me’n vaig a la dutxa, i m’ensabono amb el sabó que queda més arraconat. Sembla que les habitants d’aquest piset no se l’estimen gaire. M’eixugo amb la tovallola gran, em vesteixo i la penjo a l’estenedor que tenim al balcó. I qui diu balcó diu balconet (perquè en aquest pis tot és petitet), però dóna al carrer del millor barri on podríem viure, i per això no ens queixem. I mentre em disposo a anar a dormir, després d’haver dit <em>bonanit </em>a una habitant escarxofada al sofà, penso que fa un any, en aquesta habitacioneta, i vivia una personeta que habita temporalment en un país llunyà on fa molta molta fresqueta, i que sovint trobo (i trobem) a faltar. Fi.</div>Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-83267158196155208242008-09-17T23:45:00.004+02:002008-09-17T23:59:20.592+02:00Buit<a href="http://3.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SNF9dDQHetI/AAAAAAAAADg/hbE5iVNLtNI/s1600-h/Copia+de+DSCN0478.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5247112978905922258" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SNF9dDQHetI/AAAAAAAAADg/hbE5iVNLtNI/s320/Copia+de+DSCN0478.JPG" border="0" /></a><br /><div align="right"><em></em> </div><div align="right"><em>Però el present no és pas menys fosc que el passat, i és tan misteriós com qualsevol cosa que ens reservi el futur. El món va així: cada pas al seu moment, una paraula darrere l’altra.<br /></em><br /><strong>Paul Auster, Trilogia de Nova York<br /></div></strong><br /><div align="right"></div><br /><div align="right"><br /><br /><br />Moltes coses l’emprenyaven, hagués estat dificilíssim fer-ne una llista. Però feia dies que s’havia adonat que n’hi havia una, en la qual mai s’havia parat a pensar-hi, que la feia sortir totalment dels seus esquemes: tenir un <strong>dia avorrit.</strong> Odiava els <em>dies avorrits</em>, buits de fer res, de moviment, de paraules, de ganes. Ho odiava, i a sobre s'emprenyava amb ella mateixa. Preferia deu mil vegades abans estar cansada d’haver fet milions de coses, que viure un <em>dia avorr</em>it.<br />En un dia com aquell es passejava pel carrer mirant la gent amb indiferència, veia programes a la televisió sense ganes, i començava a llegir llibres dels quals no passava de la tercera pàgina.<br /><br />I en aquell <em>dia avorrit</em>, mirava per la finestra i veia que a fora, la vida continuava igual que sempre, que el món continuava girant al seu ritme. Però no quedava altre remei que resignar-s'hi. Ella havia estat l'escollida per viure el <em>dia avorrit</em> aquell dia. </div><br /><div align="right"></div><br /><div align="right">En alguna altra banda del món algú desconeixia que, en poques hores, el <em>dia avorrit</em> li arribaria. </div><br /><div align="right">Misteris de la vida. </div>Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-19579549906586796872008-09-17T00:08:00.005+02:002008-09-17T00:16:11.030+02:00NY<a href="http://2.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SNAvcKE_inI/AAAAAAAAADY/gVwbGocm8hQ/s1600-h/42-20230817.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5246745726674766450" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 249px; CURSOR: hand; HEIGHT: 229px" height="254" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SNAvcKE_inI/AAAAAAAAADY/gVwbGocm8hQ/s320/42-20230817.jpg" width="281" border="0" /></a><br /><div><em>Bogeries de Brooklyn</em> va ser la causa de tota aquest enrenou per <strong>Nova York</strong>. Si mai me l’hagués comprat fa dos Sant Jordis; si no n’hagués llegit ni una sola pàgina; si, per casualitat, un dia me l’hagués oblidat a l’andana del metro; mai, res d’això hauria passat. Ni em passejaria per carrers de la ciutat dels gratacels, ni faria cafès en bars de Manhattan, ni m’asseuria als bancs del Central Park; i tot, des del sofà de casa.<br />Sí, hi estic enganxada ho reconec. Però descobrir Paul Auster em va fer retornar el gust per la lectura, i tot el que això comporta. </div><br /><div></div><br /><div>Com la majoria de les seves històries, <em>Bogeries de Brookl</em>yn sorgeix de l’atzar i de les coincidències. No és una novel·la d’aventures, tot i que els personatges visquin històries intenses i rebuscades, sinó molt més que això. </div><br /><div>La varietat dels personatges ens empenyen a descobrir com és el món que envolta el protagonista, i de fet, com és el món que envolta tots els nord-americans. Paul Auster no s’està de fer una crítica a l’Amèrica més profunda, a uns Estats Units sovint encallats en el passat. I ho contraposa davant de la multiculturalitat i el cosmopolitisme, la modernitat i la cultura que es viu a Nova York. La societat que crea Auster és sovint una societat portada a l’extrem, on algunes referències utòpiques hi apareixen reiteradament, com l’Hotel Existència. Però és aquest imaginari creat pels personatges per evadir-se del món real el que fa extraordinària aquesta història narrada en primera persona. </div><br /><div>Sovint Auster utilitza paradoxes per a definir i mostrar les diverses parts de la societat. En Rufus i en Gordon, per exemple, els dos amants que ha tingut en Harry, són dos homes marcadament diferents a simple vista, però en el fons comparteixen una part ferotge, i una <em>insòlita mena d’idealisme que rebutja les banalitats</em>, com diu Auster. <strong>Ni el blanc és tan blanc, ni el negre tan negre</strong>, ve a dir-nos. En Rufus, a més, l’artista transvestit que treballa durant el dia a la llibreria, és clarament la mostra de les dues personalitats que poden arribar a tenir les persones. Ell és divertit i punyent, magnífic i absurd, emocionant i còmic, i de nit intenta ser tot allò que no és. </div><div></div><div></div><div></div>Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-33108999440759996292008-09-08T15:45:00.000+02:002008-09-08T15:48:40.589+02:00número 9<a href="http://4.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SMUtLooS38I/AAAAAAAAADQ/QDdoqFygriU/s1600-h/c.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5243647019051048898" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SMUtLooS38I/AAAAAAAAADQ/QDdoqFygriU/s320/c.jpg" border="0" /></a><br /><div>L’estiu li havia pasta volant, potser aquesta vegada més ràpid que mai. Mai li havia agradat el setembre, perquè era el pas entremig entre l’estiu <em>pur i dur</em> i el retorn a la rutina de sempre. El setembre mai havia format part d’enlloc, era un període de temps sense destins, ni objectius, ni nits de festa major fins les 7 del matí.<br />Però ja feia uns estius que el setembre significava molt. El mes <strong>número 9</strong> havia deixat de ser el <em>mes de l’entremig</em>, per passar a ser les seves i (gairebé úniques) <em>vacances</em> d’estiu. Era temps de relax, tranquil·litat i calma, i de Santa Tecla i la Mercè. S’aixecava tard els matins, i pensava en tot allò que se li acostava, i en el retorn a aquella ciutat, i a aquell pis de les cortines roses i el sofà trencat. Però tot i els pensaments que se l’emportaven volant, estava decidida a aprofitar cada segon de les seves vacances, i aquell 8 del mes <strong>número 9</strong> es llevà amb la vista posada al cel, decidida a aprofitar els últims raigs de sol.</div>Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-48124475519841952272008-08-25T21:23:00.000+02:002008-08-25T21:28:57.720+02:00A 2.833 metres<a href="http://1.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SLMHODrTzbI/AAAAAAAAADI/0TB_kV3PpJg/s1600-h/Copia+de+DSCN1776.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5238538729648541106" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SLMHODrTzbI/AAAAAAAAADI/0TB_kV3PpJg/s400/Copia+de+DSCN1776.JPG" border="0" /></a><br /><div><br />Arribavem al cotxe a les 7 de la tarda i no em creia el que havia fet els últims dies. Quan aquell mateix matí havia estat a 2.883 metres gairebé no vaig ser ni conscient d’on era, no ho vaig valorar del tot fins quan vaig començar a baixar. Però sí, havia arribat a dalt, havia fet el <strong>cim</strong>. Havia tingut l'Aneto a la meva esquerra, la Pica d'Estats davant, i TOT sota els meus peus.<br /><br />Tot i les meves limitacions vaig posar-me al cap que ho podia fer. Que podria arribar fins dalt de tot. I vaig decidir que podia una tarda de juliol, a la redacció del diari, quan em van enviar un missatge al mòbil encoratjant-me perquè ho fes. N’estava tipa de dir-me NO a mi mateixa davant certes coses, i vaig pensar que SI que podia, i que tenia ganes de pujar caminant fins a 2.800 metres d’alçada, perquè potser mai més tornaria a passar-me pel cap de fer-ho.<br /><br />I començo la meva primera setmana de vacances recuperant-me d’allò que vaig voler fer, i que avui m’ha passat factura.<br />Les meves cames han dit prou, s’han venjat de mi i m’han dit: no ens volem ni moure. Toca MOLT de descans.<br />I vaig tornar amb més de cent imatges de la pujada al Montardo gravades al meu cervell, tot i que amb menys de les que volia a la meva càmera. Potser sí, que algun dia hi tornaré.</div>Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-28907448710122019422008-08-18T00:05:00.000+02:002008-08-18T00:18:13.701+02:00Casualitats, amor i Coixet<a href="http://4.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SKihRPi1KwI/AAAAAAAAADA/dssfYZpEES4/s1600-h/cosasquenuncatedijehn1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5235611884420672258" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_pAEl-N0feaQ/SKihRPi1KwI/AAAAAAAAADA/dssfYZpEES4/s320/cosasquenuncatedijehn1.jpg" border="0" /></a><br /><div><em><strong>Las cosas que no se dicen suelen ser las más importantes</strong></em>.<br /><br />Així acaba <em>Cosas que nunca te dije</em>, i després de passar-me 24 hores reflexionant-la per dins el meu caparró, m’he adonat que és genial. I que la Coixet és genial, i que me’n converteixo en una fan incondicional.<br />Segurament, perquè és de les primeres que va fer, és la més “Coixet” que he vist fins ara, i potser la menys comercial.<br />Amb uns personatges del tot originals, i portats al més extrem <em>isabelcoixet</em>. La pel·lícula té aquell aire que t’atrapa fins a no poder deixar de respirar-lo, fins al final, quan s’acaba i et deixa a tu, com a espectador, amb la boca oberta i el cap rumiant, i desitjant que les imatges i les paraules no s’haguessin acabat encara.<br /><em>Cosas que nunca te dije</em> parla de <strong>casualitats</strong> i d’<strong>atzar</strong>; però sobretot d’<strong>amor</strong>. I ho fa d’una manera tan real que impacta veure-ho i escoltar-ho en paraules. No recordo haver vist abans una pel·lícula on es parlés de l’amor sense tòpics ni frases fetes, on surtissin a la llum alguns sentiments tan importants i preocupacions tan vitals, que de vegades passen desapercebudes.<br />Els personatges, els diàlegs, els espais quotidians i el caràcter intimista... i el fet que, sense voler i de casualitat, un dels plans de la bugaderia sortís calcat al nostre “primer curt”, han fet que m’hagi enamorat, sense remei, del cinema d'Isabel Coixet.</div>Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7424275289918479656.post-60595885527622733302008-08-06T00:38:00.000+02:002008-08-06T00:42:54.822+02:00Un mónComenço aquest bloc perquè escriure és un món, i perquè mai ha deixat de formar part del meu. I perquè està bé compartir certes coses.<br />Vaig descobrir ben aviat què podien arribar a significar per mi les lletres, i poc a poc, va néixer en mi una passió per escriure. Amb el temps he après que les passions neixen en qualsevol moment, però sempre ho fan de molt endins. I no, no moren mai.<br /><br />Valoro el temps, i suposo que d’aquí el títol d’aquest bloc. També perquè, irremeiablement, em porta de cap a una cançó que m’arrenca un somriure cada vegada que la sento, i em transporta molts anys enrere. Dels últims anys en què encara escoltàvem <em>cassettes</em> de Sopa de Cabra.Albahttp://www.blogger.com/profile/13316046462123873641noreply@blogger.com1