Sabater

S'havia tornat a sentir petita en un concert. Al seu voltant tots se sabien les cançons, alguns ballaven amb la música i, fins i tot algunes, trobaven tan atractiu el cantant que li havien de cridar guapo! entre cançó i cançó, perquè ell els contestés tot content: Gràcies, reina!, i es fotés un altre glop d'aquell whisky.
Ells tres feien baixar clarament la mitjana d'edat de la sala, però eren allà, orgullos de ser-hi, i de compartir amb tota aquella gent alguna cançó, encara que fos aquell Boig per tu que els havia acompanyat des del dia que van néixer, i amb el que van créixer sense adonarse'n.
Però evidentment compartien això i poc més. S'havia adonat que la seva consciència musical començava, malhauradament, després de la mort d'en Carles.