2/6/09
número 5
D’acord, els anys passen per tothom igual. Però ella havia odiat des de sempre fer l’aniversari. Quan era petita plorava a l’hora de bufar les espelmes perquè no li agradava que tothom estigués centrat en ella, ser el centre d’atenció. Després va passar a reflexionar massa cada cop que arribava el mes de maig. Tant, que va decidir que no li importaven les dates, que no donava més importància a l’aniversari. Que els anys passen, i que passen igual avui, que demà, que demà passat. Però arribava el mes número cinc i era com donar-se un cop al front. Pam! Vint-i-unè maig passat. Inici de la tercera dècada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)