13/4/09

Tornada


El moment post-vacacional és estressant. Estressant de mirar enrere i veure tot allò que no hi has fet i hauries d’haver fet, i que has canviat per excursions de llacs verds, llargs sopars de tapes i vi, i matins de dormir fins molt tard. I tot i ser un exercici que practico habitualment, fer-se la maleta i tornar, avui es fa més feixuc que mai. Però serà un tornar a la primavera de Barcelona, als sofàs del piset, i a alguna festa amb aquell tequila mexicà que encara no hem encetat. Operació tornada, i amb ella, el tram final. I ganes de no haver d’acabar mai.

1/4/09

Invisibles



Invisibles és, segons el seu productor Javier Bardem, “un homenatge a la realitat”. Una realitat dura, cruel, i invisible als ulls de la majoria de la societat occidental moderna, explicada a partir de cinc històries amb protagonistes de procedències i situacions diferents. Totes elles però, desconegudes, invisibilitzades, oblidades, i sense cap tipus de ressò mediàtic.

Alguns canals han reproduït la pel·lícula documental per la televisió. Sovint les imatges que hi apareixen són impactants, les paraules són colpidores, els personatges són molt humans, i el missatge arriba al fons. La majoria estaríem d’acord en el fet que el món sencer hauria de mirar aquest tipus de documentals, que fan que ens posen en la pell del protagonista, que ens informem, que obrim els ulls, o que ens indignem i enrabiem davant tota la injustícia que es viu però no es veu. La idea de canviar el món ens ve al cap quan s’acaba la pel·lícula, i s’apodera de nosaltres uns minuts, unes hores, potser alguns dies, mentre recordem el patiment de tots aquells que no viuen una realitat com la nostra. Però això és tot. Les històries ens queden tan lluny i ens semblen tan inabastables a les nostres mans, que acabem per deixar-les abandonades.

El patiment i la injustícia d’alguns ara es veu, se sent, ens arriba; però continua allà on és. Sovint les històries es veuen endinsades en cicles que es mosseguen la cua, sense cap solució ni resposta en el marc d’un sistema com l’actual. “No és que no ens vegin, és que no volen veure’ns”, comença el documental. Treure’s la bena i obrir els ulls és el primer de molts passos per construir una nova realitat.