29/12/08

dos-cents vuitanta

Sí, ara mateix li agradaria tenir un transportador del temps. I tirar enrere, molt enrere. I tornar a tenir sis anys i fer la carta als reis i demanar la barbiegimnasta. I no tenir cap més preocupació que arribar a casa a temps per veure Els Barrufets i cantar amb el cassette del Tomàtic totes les cançons dels dibuixos de la tele. I menjar xocolata blanca d’amagat i fer moltes tombarelles a sobre el llit, gairebé fins a marejar-se.
Però sap que això seria tirar enrere, massa enrere. I que la felicitat no ve donada sempre per la ignorància, sinó al contrari. Però observa i es lamenta de veure el que veu. Mai hauria imaginat, uns anys enrere, veure el Nadal ple d’hipocresia, i consumisme, i 280 morts a Gaza.