Ricasoli

Seien a la terrassa de la Via Ricasoli, ella amb el Duomo al darrera, ells dos de cara a la cúpula. Ja no hi havia més fotografies per fer, més plànols dels Uffizi per mirar, més miquelàngels per delectar-se. Van demanar a la cambrera que els endollés el mòbil darrera la barra, no tenien bateria, i era d’extrema necessitat. Ja no gosaven riure, la cosa era més seriosa del que semblava al principi. Es cagaven amb els Caravinieri i l’ambaixada a Itàlia dues i tres vegades, es negaven a acceptar que no hi havia res a fer. Els van portar els caffè-latte, i d’amagat van treure les galetes de supermercat que havien comprat encara a Barcelona. Van passar dues o tres hores al bar, o més. Van ser tan llargues com tot el que portaven de viatge fins aleshores. Mil trucades: ambaixades, consolats, asseguradores. I res: sense documentació, no surts del país.