Blau cel

Feia dies que m’aixecava al matí i el cel era blau, blau cel Gràcia (una vegada vaig llegir que el cel de Gràcia és més blau que el de la resta de la ciutat, i cada vegada crec que és més cert). I avui no, avui el blau cel Gràcia ha estat substituït per núvols de pluja, que comporten matins de paraigües, botes brutes, i un estrés generalitzat que no vivim a Gràcia la resta de dies. Dinant hem arribat a la conclusió que no podríem viure en un país on el temps fos sempre així perquè ens deprimiríem. I sempre acabem parlant del temps, que recurrent! Però la veritat és que avui els caramels quedaran ben molls, i haurem d’esperar tot un altre any perquè sigui Sant Medir altre cop. Sant Medir amb blau cel Gràcia.