Sempre havia estat tova, sentimental i emotiva; o això creia. Era matemàtic i indefugible aguantar-se les llàgrimes en algunes pel·lícules. Però ara sortia del cine després de veure una peli d’aquelles que havia estat feta per tocar la fibra, i n’havia quedat decebuda. Potser era que es feia gran, o que tanta (sobre)dosi d’Albert Espinosa –a la tele, en llibres, i en pel·lícules- començava a cansar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
+de+Copia+de+Copia+de+Par%C3%ADs+08+139.jpg)
7 comentaris:
Com sempre, les dosis justes són les adequades.
M'agrada com escrius...:P
No és que et fas gran, sinó que la peli no donava més de si, bàsicament. Tot i que he de reconèixer (això no t'ho havia dit) que l'escena dels dos germans bessons ballant i abraçant-se, cap al final de la peli, em va commoure bastant.. :P
Hola Alba! no sé com he arribat fins aquí...la qüestió es que m'agrada molt haver-ho fet!
He llegit per sobre el teu blog i he de dir que m'agrada moltíssim com escrius, en part perquè en alguns dels textos em sento identificada amb el que dius o expliques.
El text anterior que es diu "Principi" m'agrada en especial i amb tot el respecte et volia demanar permís per poder-lo copiar per actualitzar el meu fotolog, ja que expressa moltes coses per mi.
Ja sé que es teu i per això no et volia treure mèrit i posaré d'on l'he extret perquè així molts altres puguin veure el teu talent escrivint!
Et felicito per escriure tan bé i et dono les gràcies per voler compartir la teva passió amb nosaltres.
Sense dubte...seguiré passant! ;)
Petonets!
Merci per passar, però... ens coneixem? bé, més que res que m'agradaria saber qui ets, i que els textos es quedissin on són.
Igualment, t'agraeixo que hagis passat ;)
De moment, tu també ets una de les meves altres sales :D
Petonets blogosfèrics
Vull una dosi de les teves!
ui, canvi d'estètica...
posant colors àcids a la vida, que dónen un gust inconfusible però sols piquen molt! jeje
ptooooo ****
Publica un comentari a l'entrada