29/12/08

dos-cents vuitanta

Sí, ara mateix li agradaria tenir un transportador del temps. I tirar enrere, molt enrere. I tornar a tenir sis anys i fer la carta als reis i demanar la barbiegimnasta. I no tenir cap més preocupació que arribar a casa a temps per veure Els Barrufets i cantar amb el cassette del Tomàtic totes les cançons dels dibuixos de la tele. I menjar xocolata blanca d’amagat i fer moltes tombarelles a sobre el llit, gairebé fins a marejar-se.
Però sap que això seria tirar enrere, massa enrere. I que la felicitat no ve donada sempre per la ignorància, sinó al contrari. Però observa i es lamenta de veure el que veu. Mai hauria imaginat, uns anys enrere, veure el Nadal ple d’hipocresia, i consumisme, i 280 morts a Gaza.

6 comentaris:

Andreu Prunera "Pruny" ha dit...

Fan la pena: la xocolata blanca, la barbiegimnasta, les cançons del Tomàtic, la ignorància, lo consumisme i, sobretot, el conflicte a Gaza.
(apart de tu)

Anònim ha dit...

a veces criticamos mucho el mundo, cuando la mayoría de la hipocresía y maldad la llevamos dentro nosotros mismos

Anònim ha dit...

Gràcies per llegir-me! Jo també penso que el consumisme ho ha tacat tot de colors incerts, banals, que ens distreuen... Fum... Boira...

Salut!

Jordi Casanovas ha dit...

des de la ignorància de la inocència no es pot lluitar per canviar les coses

estrip ha dit...

ja en son més tres-cents que es quedaran sense xocolata blanca.
Horrible el que està passant!

carme verdoy ha dit...

abans suposo que el que passava és que no ho sabíem, tot això. però crec que malgrat tot, cada nadal també té les seves coses bones. aniré passant, també!