Las cosas que no se dicen suelen ser las más importantes.
Així acaba Cosas que nunca te dije, i després de passar-me 24 hores reflexionant-la per dins el meu caparró, m’he adonat que és genial. I que la Coixet és genial, i que me’n converteixo en una fan incondicional.
Segurament, perquè és de les primeres que va fer, és la més “Coixet” que he vist fins ara, i potser la menys comercial.
Amb uns personatges del tot originals, i portats al més extrem isabelcoixet. La pel·lícula té aquell aire que t’atrapa fins a no poder deixar de respirar-lo, fins al final, quan s’acaba i et deixa a tu, com a espectador, amb la boca oberta i el cap rumiant, i desitjant que les imatges i les paraules no s’haguessin acabat encara.
Cosas que nunca te dije parla de casualitats i d’atzar; però sobretot d’amor. I ho fa d’una manera tan real que impacta veure-ho i escoltar-ho en paraules. No recordo haver vist abans una pel·lícula on es parlés de l’amor sense tòpics ni frases fetes, on surtissin a la llum alguns sentiments tan importants i preocupacions tan vitals, que de vegades passen desapercebudes.
Els personatges, els diàlegs, els espais quotidians i el caràcter intimista... i el fet que, sense voler i de casualitat, un dels plans de la bugaderia sortís calcat al nostre “primer curt”, han fet que m’hagi enamorat, sense remei, del cinema d'Isabel Coixet.
Així acaba Cosas que nunca te dije, i després de passar-me 24 hores reflexionant-la per dins el meu caparró, m’he adonat que és genial. I que la Coixet és genial, i que me’n converteixo en una fan incondicional.
Segurament, perquè és de les primeres que va fer, és la més “Coixet” que he vist fins ara, i potser la menys comercial.
Amb uns personatges del tot originals, i portats al més extrem isabelcoixet. La pel·lícula té aquell aire que t’atrapa fins a no poder deixar de respirar-lo, fins al final, quan s’acaba i et deixa a tu, com a espectador, amb la boca oberta i el cap rumiant, i desitjant que les imatges i les paraules no s’haguessin acabat encara.
Cosas que nunca te dije parla de casualitats i d’atzar; però sobretot d’amor. I ho fa d’una manera tan real que impacta veure-ho i escoltar-ho en paraules. No recordo haver vist abans una pel·lícula on es parlés de l’amor sense tòpics ni frases fetes, on surtissin a la llum alguns sentiments tan importants i preocupacions tan vitals, que de vegades passen desapercebudes.
Els personatges, els diàlegs, els espais quotidians i el caràcter intimista... i el fet que, sense voler i de casualitat, un dels plans de la bugaderia sortís calcat al nostre “primer curt”, han fet que m’hagi enamorat, sense remei, del cinema d'Isabel Coixet.
+de+Copia+de+Copia+de+Par%C3%ADs+08+139.jpg)
3 comentaris:
Jujuj tomaaaa puc comentaar! xDD Bé tampoc és necessària tanta eufòria.. U.U
Uuuuh no m'ho has dit que havies vist aquesta peli, ja et val, jo que et recomano les més bones via suplement! xDD Suposo que ja saps qui sóc, sinó ajo i agua
Ens veiem demà pendona.. pensa que ens veurem colgats per emails.. ajaj aleee
A mi també em va encantar aquesta pel·lícula. Vaig estar dies pensant-hi i, ara al llegir el teu post hi he tornat a pensar.
gràcies
La Coixet no deixa indiferent sense cap mena de dubte...
El teu post m'ha fet entrar ganes de tonar-la a veure! Tor i tenir memòria de peix, recordo perfectament on la vaig veure i a qui tenia al meu costat...
Com deia aquella: pura vida!
SU, meitat encantada d'haver descobert aquest blog, tan incipient, que promet...
Publica un comentari a l'entrada