Un món

Començo aquest bloc perquè escriure és un món, i perquè mai ha deixat de formar part del meu. I perquè està bé compartir certes coses.
Vaig descobrir ben aviat què podien arribar a significar per mi les lletres, i poc a poc, va néixer en mi una passió per escriure. Amb el temps he après que les passions neixen en qualsevol moment, però sempre ho fan de molt endins. I no, no moren mai.

Valoro el temps, i suposo que d’aquí el títol d’aquest bloc. També perquè, irremeiablement, em porta de cap a una cançó que m’arrenca un somriure cada vegada que la sento, i em transporta molts anys enrere. Dels últims anys en què encara escoltàvem cassettes de Sopa de Cabra.