Buit

Però el present no és pas menys fosc que el passat, i és tan misteriós com qualsevol cosa que ens reservi el futur. El món va així: cada pas al seu moment, una paraula darrere l’altra.

Paul Auster, Trilogia de Nova York

Moltes coses l’emprenyaven, hagués estat dificilíssim fer-ne una llista. Però feia dies que s’havia adonat que n’hi havia una, en la qual mai s’havia parat a pensar-hi, que la feia sortir totalment dels seus esquemes: tenir un dia avorrit. Odiava els dies avorrits, buits de fer res, de moviment, de paraules, de ganes. Ho odiava, i a sobre s'emprenyava amb ella mateixa. Preferia deu mil vegades abans estar cansada d’haver fet milions de coses, que viure un dia avorrit.
En un dia com aquell es passejava pel carrer mirant la gent amb indiferència, veia programes a la televisió sense ganes, i començava a llegir llibres dels quals no passava de la tercera pàgina.

I en aquell dia avorrit, mirava per la finestra i veia que a fora, la vida continuava igual que sempre, que el món continuava girant al seu ritme. Però no quedava altre remei que resignar-s'hi. Ella havia estat l'escollida per viure el dia avorrit aquell dia.

En alguna altra banda del món algú desconeixia que, en poques hores, el dia avorrit li arribaria.

Misteris de la vida.