Fresqueta

M’aixeco del sofà tronat, agafo els plats i me’ls emporto a la cuina. Els rento ràpid. Me’n vaig a la dutxa, i m’ensabono amb el sabó que queda més arraconat. Sembla que les habitants d’aquest piset no se l’estimen gaire. M’eixugo amb la tovallola gran, em vesteixo i la penjo a l’estenedor que tenim al balcó. I qui diu balcó diu balconet (perquè en aquest pis tot és petitet), però dóna al carrer del millor barri on podríem viure, i per això no ens queixem. I mentre em disposo a anar a dormir, després d’haver dit bonanit a una habitant escarxofada al sofà, penso que fa un any, en aquesta habitacioneta, i vivia una personeta que habita temporalment en un país llunyà on fa molta molta fresqueta, i que sovint trobo (i trobem) a faltar. Fi.