NY

Bogeries de Brooklyn va ser la causa de tota aquest enrenou per Nova York. Si mai me l’hagués comprat fa dos Sant Jordis; si no n’hagués llegit ni una sola pàgina; si, per casualitat, un dia me l’hagués oblidat a l’andana del metro; mai, res d’això hauria passat. Ni em passejaria per carrers de la ciutat dels gratacels, ni faria cafès en bars de Manhattan, ni m’asseuria als bancs del Central Park; i tot, des del sofà de casa.
Sí, hi estic enganxada ho reconec. Però descobrir Paul Auster em va fer retornar el gust per la lectura, i tot el que això comporta.

Com la majoria de les seves històries, Bogeries de Brooklyn sorgeix de l’atzar i de les coincidències. No és una novel·la d’aventures, tot i que els personatges visquin històries intenses i rebuscades, sinó molt més que això.

La varietat dels personatges ens empenyen a descobrir com és el món que envolta el protagonista, i de fet, com és el món que envolta tots els nord-americans. Paul Auster no s’està de fer una crítica a l’Amèrica més profunda, a uns Estats Units sovint encallats en el passat. I ho contraposa davant de la multiculturalitat i el cosmopolitisme, la modernitat i la cultura que es viu a Nova York. La societat que crea Auster és sovint una societat portada a l’extrem, on algunes referències utòpiques hi apareixen reiteradament, com l’Hotel Existència. Però és aquest imaginari creat pels personatges per evadir-se del món real el que fa extraordinària aquesta història narrada en primera persona.

Sovint Auster utilitza paradoxes per a definir i mostrar les diverses parts de la societat. En Rufus i en Gordon, per exemple, els dos amants que ha tingut en Harry, són dos homes marcadament diferents a simple vista, però en el fons comparteixen una part ferotge, i una insòlita mena d’idealisme que rebutja les banalitats, com diu Auster. Ni el blanc és tan blanc, ni el negre tan negre, ve a dir-nos. En Rufus, a més, l’artista transvestit que treballa durant el dia a la llibreria, és clarament la mostra de les dues personalitats que poden arribar a tenir les persones. Ell és divertit i punyent, magnífic i absurd, emocionant i còmic, i de nit intenta ser tot allò que no és.