L’estiu li havia pasta volant, potser aquesta vegada més ràpid que mai. Mai li havia agradat el setembre, perquè era el pas entremig entre l’estiu pur i dur i el retorn a la rutina de sempre. El setembre mai havia format part d’enlloc, era un període de temps sense destins, ni objectius, ni nits de festa major fins les 7 del matí.
Però ja feia uns estius que el setembre significava molt. El mes número 9 havia deixat de ser el mes de l’entremig, per passar a ser les seves i (gairebé úniques) vacances d’estiu. Era temps de relax, tranquil·litat i calma, i de Santa Tecla i la Mercè. S’aixecava tard els matins, i pensava en tot allò que se li acostava, i en el retorn a aquella ciutat, i a aquell pis de les cortines roses i el sofà trencat. Però tot i els pensaments que se l’emportaven volant, estava decidida a aprofitar cada segon de les seves vacances, i aquell 8 del mes número 9 es llevà amb la vista posada al cel, decidida a aprofitar els últims raigs de sol.
Però ja feia uns estius que el setembre significava molt. El mes número 9 havia deixat de ser el mes de l’entremig, per passar a ser les seves i (gairebé úniques) vacances d’estiu. Era temps de relax, tranquil·litat i calma, i de Santa Tecla i la Mercè. S’aixecava tard els matins, i pensava en tot allò que se li acostava, i en el retorn a aquella ciutat, i a aquell pis de les cortines roses i el sofà trencat. Però tot i els pensaments que se l’emportaven volant, estava decidida a aprofitar cada segon de les seves vacances, i aquell 8 del mes número 9 es llevà amb la vista posada al cel, decidida a aprofitar els últims raigs de sol.
+de+Copia+de+Copia+de+Par%C3%ADs+08+139.jpg)
4 comentaris:
:) El més número 9 és curiós, és l'entremig, sembla que no valgui per res perì si ho penses, això el fa especial (sense oblidar que és especial perque és el més del meu aniversari clar....xD) A mi m'agrada, amb aquest temps que no saps si fred o calor, les últimes tempestes d'estiu i, com dius tu, un més per mirar-se amb perspectiva tot el que queda per davant :)
Signat: La de les tres històries :p
Però de qui cony parles? :S
Jajajajajaj xDD
Un número 9 ben diferent aquest cop...amb la mirada en la mateixa direcció, amb la ment transportada i ansiosa de tantes i tantes coses noves, perquè a partir d'ara tot serà 9, diferent, especial, però volent que algunes petites grans coses segueixin igual. Tot depèn de nosaltres. Tot està per fer i tot és possible, diuen.
Una abraçada =)
ieee! no sabia que tenies un blog! l'aïllament a la parra moncunil·liana és mooolt profund... :P
avui he fet el primer sopanet com a pisera oficial: uns fideus xinos servits sobre un hule (sense tovalles, com déu mana) jeje. ja pujaràs a veureee'l! =)
petoneeeeeet*
Publica un comentari a l'entrada